dimecres, 28 de setembre del 2016

Un poc de poesia


                      1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.

 l. La tardor és una de les estacions més boniques per jo. És on cauen les fulles marrons, és on la brisa et dona a la cara; al pel, y té fa unes pesigolles en el coll. Io millor de tot, menges panellets

POEMA:
                                       
Ja cauen les fulles
i les flors es marceixen.
Les vinyes estan ben curulles
i la tardor ja fa abrigar la gent.
Les castanyes peten al foc
a poc a poc.
Ja hi ha panellets
els que més m’ agraden són els de pinyonets.
La tardor es vesteix
de marró, vermell, verd i ataronjat.
De bolets en pots agafar un bon feix
però has de córrer perquè si no ja te’ls han agafat.

 

                      2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 


                              


Paraules del vent
El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...
...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries   
 
 
2. El tema del qui parla és del vent, de lo bonic que és que te doni en el pel i pasi per la teva esquena, fent un recorregut des de la teva cader fins el teu coll.

dilluns, 26 de setembre del 2016

La teva primera comprensió lectora

 

LA LLIBERTAT (per Miri4, il·lustració de Maja Sereda)

Ho tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna... Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan perillosa.
      
                      1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
                      2. Qui és el protagonista principal? Què li passa? 
                      3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què? 
                      4. És normal que l'ocell no vulgui la llibertat? Hauria estat millor no tancar-lo mai? Creus que aquesta por a la lliberat també es té al món dels sers humans? Justifica la teva resposta

1.L'ocell d'en Pere el tenia tot al seu abast, tenia el seu menjar, la seva gabia neta, aigua, apart de això tenia un petit mirall am una campaneta amb el que ell feia música. Un dia en Pere li va voler donar-li algo que mall ell li havia donat; la llibertat. ell va dudar, peró en veritat volia sortir de aquella gabia, peró la veritat es que ell tenia por, ja no s'acordaba com volar. El va intentar, li va costar un poc, es més casi li agafa el gat de la veïna. El ocell va tornar-hi, preferia la seva vida de antes.


2. L'ocell, perquè mai havia tengut llibertat, i quan la va tenir, no la volia per por.


3. No perquè necesita sortir i cumplir les seves necesitats.

4. Sí, es normal que ell vulgui sortir, vol veure món. No perqué sinò s'escaparia i 4no tornaria. Si, perqué t'acostumas a tenir-ho tot fet i quan surts té fa por lluïtar.
HOLAAA, me llamo Malena.
Me gusta dormir.
ARGENTINA
@oriaanass