dilluns, 24 d’octubre del 2016

diumenge, 23 d’octubre de 2016


Ciències socials tema 2



 1. Què fa un Estat per regular el territori i la població?

 2. Quines són les funcions principals d'un Estat? Explica-les.

 3. Què és l'estat del benestar?

 4. Explica el que és una democràcia i el que és una dictadura.

 5. Quina diferència hi ha entre un Estat centralitzat i un Estat descentralitzat.

Cieǹcies socials, tema 1




1. Explica tot el que sàpigues sobre les plaques tectòniques.
 És una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres.
2. Explica les principals formes del relleu. Posa'n exemples.
  • Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
  • Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
  • Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
  • Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
  • Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
  • Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
  • Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
  • Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
  • Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
  • Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
  • Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
  • Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
  • Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
  • Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
  • Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
  • Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

3. Explica la diferència entre alçada i altitud. alçada:
és ‘allò que té un cos d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical
aLTITUD:
significa, específicament, l’altura d’un punt de la Terra respecte al nivell
del mar.
4. Quines són les fonts d'aigua dolça més importants?

5. Fes un esquema amb els diferents tipus de clima.


dimecres, 19 d’octubre de 2016


L'accentuació

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comitè                 mossèn               cafè                        aprèn
entén                   purè                       ale                         pagéss                    impres
irlandès               cinquè                  noméss                 entès                    també
consomé             congres               gairebé                faré                       interes
aixo                       ressò                     boiros                  aficio                   ambdós
espòs                   preso                    arros                     coto                      refós
exclos                   allo                        pero                      sinó                      curiós
talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     demà                    permís                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
aixi                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran
proces                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem                deies                    telefon                           dèbil                     remei
escrivia                orígens                parlàvem                      orfe                       fessin
xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguéssiu
fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin
artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera
acadèmia           església               pertinent              ferestega                      origen
palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolentíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpíades         diòptria                xassís                      elit
xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període
atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa
isòbara               míssil                  futbol                     tèxtil                    omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net té un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara quésap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat són un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, però nomes recordo que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramoón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de remer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veié aixi que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhammad a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.


La vida després de Déu, ree

Comentari de text

68471_473475052698547_1087631186_n

MATANT EL TEMPS
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?

Cues d'estels

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.
M'agrada la nit, perqué no tenc institut, perqué m'grada la lluna i contemplar les estrelles. perque cuasi totes les nits tnec una visita especial. 
FOTO:











Resultado de imagen de foto de la noche tumblr
POEMA:
Cada dia al caure la nit
dorms amb jo, encare qué
cap de aquelles nits estas dabora jo. 

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                
  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-fDDty_Dcm9g8Wq2irFurpbK4NOPXrvBg4alPl-IZ4WYv1-2QEfNz4TkI9aTJeA7HgunERRuYSqX8gpamN4FG-STZPr_uzSZ1_eVFpUdzsWdupIENRJt21usgKZ2GyCe575E-eFKNdIK/s320/la+sorra+d%25C2%25B4aquella+cala+....jpg
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.




1. Tema del poema 
La seva llengua, el amor.
2. Contingut.
3. Resum
defineix que la seva llengua no és algo grandiós, pero si apresiable.
4. Opinió personal
M'agrada com diu algo grandiós en algo petit i sutil





Lectura 1

No toca de peus a terra, la Terra!

Darreres notícies! La bola del món ha fet unes declaracions

sensacionals! Com que ja fa molts anys que gira i gira sense pa-
rar està ben marejada, i, com que mai ningú no li ha agraït que

fes aquesta feina tan monòtona, ha decidit fer vacances.

Aquell mateix vespre a casa de la Paula i en Pau també mira-
ven la televisió. Tots dos germans, engrescats per la notícia, tam-
bé volien fer vacances. Però la mare els va dir:

–Vosaltres ja n’heu fet, de vacances. Ara li toca a la Terra,

pobreta!

Ningú no s’imaginava que a partir d’ara no existiria ni el dia ni la

nit com abans, ni que els matins i els vespres durarien el mateix,

perquè la Terra ja no girava: feia el que li donava la gana!

La TERRA portava una vida de senyora: prenia el sol, no feia res

i només s’engreixava de manera que els països es van anar dila-
tant i les ciutats també es van eixamplar. Aleshores els habitants

de la TERRA tardaven més temps per desplaçar-se d’un lloc a un

altre.

Els terrestres es cansaven de caminar tant i sempre anaven

amb un pam de llengua fora. La Paula i en Pau, com tots els nens

del món, solien arribar tard a l’escola, perquè dia per altre

s’allargava el camí. Però estaven molt contents, perquè ara te-
nien més espai per jugar: els patis eren immensos, els carrers

amplíssims i les cases també s’havien tornat grandioses.

El món s’havia convertit en un gran desori, tot funcionava ma-
lament. Però a la Paula i a en Pau tot allò els divertia molt.

I vet aquí que un bon dia, la Terra es va cansar de prendre el

sol i va fer bufar els vents de l’hivern. Així va ser com els habi-
tants de la Terra van saltar d’un llarguíssim estiu a un sobtat hi-
vern, sense passar per la tardor. Va començar a nevar, nevar, i va

fer fred de debò.

No toca de peus a terra, la Terra!

ACTIVITATS

Lectura 1: No toca de peus a terra, la Terra!

1 Contesta les preguntes següents:

a) Per què va parar de girar la Terra? Perquè esta ella maretjada i ha decidit tomar-se unes vacanses. 

b) Per què arribaven tard a l’escola la Paula i en Pau?

c) Què li va passar a la Terra quan es va constipar? Perquè se va cansar de tomar el sol i va decidir bufar el l'hivern.

d) I aleshores, com eren els països? els països es van anar dila-
tant i les ciutats també es van eixamplar.


e) Què va fer la gent per solucionar el problema?

2 Explica i opina: T’ha agradat aquesta lectura? Per què? si perque no solem llegir aquest tipo de text.


3 Explica el significat de l’expressió amb un pam de llengua fora: Estar cansat.

4 Fixa’t que aquestes paraules volen dir quasi el mateix. Completa les frases

amb la paraula més adequada:

dilatar

ampliar

estarrufar

eixamplar

• Amb la calor, els rails es van . Dilatar

• Van la carretera amb dos carrils més. Eixamplar

• Va anar a la perruqueria i li van els cabells. Estarrufar.

• Ha el text després de consultar l’enciclopèdia. Ampliar.

Comentario de texto

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Comentari de text

Un poema que t'agradarà

EMBRUIXATS
Varen beure de l'aigua clara
del mateix pou, carregat de
versos suggerents, plens de
coneixement i de vivències
intenses, difícils de treure de
la ment.
Aquell pou treia paraules
a vessar, capaces d'arribar
a l'ànima més adormida,
sense dubtar ni un moment.
Aquell va ser un beuratge
màgic, els va embruixar
fins al punt de començar-se
a estimar, sense saber-ho.
Se sentien malalts i no
trobaven guariment per a
a llur patiment.
No sabien que allò que els
passava només era que
estaven encisats per un gran
amor incipient.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema. 
Resultado de imagen de fotos que representan el amo0r

2. Tema del poema. L'amor.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Suggerents:aportar idees a una ment Vessar: sortir un líquid al recipient que el conté.Beuratge:beguda dolenta. Guariment: Llur: Paraula que fa referencia a la tercera persona del plural.Encisats: Embruixar. Incipient: Satisfacció
Relaciona el significat amb el contingut del poema: suggerent, vessar, beuratge, guariment, llur, encisat, incipient.
5. Fes un resum del significat del poema en general aquestes dos persones en el text no entenen lo que pasa, i és tan sensill com que se están enamorant
6. Opinió personal. no m'agrada l'amor

Sinposi pel·lícula La vida és bella

AVATAR... Increïble...


             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat  l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els  escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!



1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula La vida és bella.
Resultat d'imatges de la vida es bella La Segunda Guerra Mundial está a punto de estallar en Europa. Guido se va a italia siendo judio, se enamora de una bella señorita, el cuál tienen un hijo que también es judio. Y al largo del tiempo los cogen al abuelo, a Guido y al niño. Cuando la   mujer descubre que se los han llevado ha decidido embarcar con ellos. Cuando llegan ahí el padre no quiere que su hijo se entere de que lugar horroroso es ese. Y por lo tanto decide ''mentirle'' haciéndole creer a Giosue que todo era un juego, y que si establia las normal, ganavan un carro blindado. Al final el padrwe con la guerra muere y Giosue encuntra a su madre.