diumenge, 23 d’octubre de 2016
Ciències socials tema 2
1. Què fa un Estat per regular el territori i la població?
2. Quines són les funcions principals d'un Estat? Explica-les.
3. Què és l'estat del benestar?
4. Explica el que és una democràcia i el que és una dictadura.
5. Quina diferència hi ha entre un Estat centralitzat i un Estat descentralitzat.
Cieǹcies socials, tema 1
1. Explica tot el que sàpigues sobre les plaques tectòniques.
És una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins a una profunditat de 250 quilòmetres.
2. Explica les principals formes del relleu. Posa'n exemples.
- Plana: àrea amb un relleu relativament pla.
- Altiplà: superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
- Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
- Muntanya: elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
- Platja: acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
- Istme: llengua de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.
- Penya-segat: espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
- Golf: part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
- Cap: massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
- Península: extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
- Illa: territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
- Plataforma continental: és la superfície terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
- Talús continental: gran esglaó que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
- Plana abissal: zones del fons oceànic completament planes o amb un pendent molt suau.
- Fossa marina: depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
- Dorsal oceànica: grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.
3. Explica la diferència entre alçada i altitud. alçada:
és ‘allò que té un cos d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical
aLTITUD:
significa, específicament, l’altura d’un punt de la Terra respecte al nivell
del mar.
4. Quines són les fonts d'aigua dolça més importants?5. Fes un esquema amb els diferents tipus de clima.
dimecres, 19 d’octubre de 2016
L'accentuació
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén purè ale pagéss impres
irlandès cinquè noméss entès també
consomé congres gairebé faré interes
aixo ressò boiros aficio ambdós
espòs preso arros coto refós
exclos allo pero sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu demà permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
aixi crostó votació anireu Ferran
proces respon cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telefon dèbil remei
escrivia orígens parlàvem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguéssiu
fèieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolentíssima
5.
Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte
la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpíades diòptria xassís elit
xandall medul·la víking rèptil període
atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa
isòbara míssil futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net té un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara quésap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat són un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir
no se que va passar, però nomes recordo que després d’arribar a casa
varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens
varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo
em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramoón, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest
munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El
cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels
carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia
benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no
sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb
l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de remer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en
contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen
ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes
sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons
dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No
tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament
dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit
mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i
alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants
abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els
religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el
gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts
dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat
aixi en els seus testaments.
Va
ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat
de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de
l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La
primera cosa que Teresa Valldaura veié aixi que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el
plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina
desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que
Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan
salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans
d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma
davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls:
de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria
cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell
any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any
següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhammad a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislàmiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè
l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre
tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els
musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, ree
Comentari de text
I
tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment
congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell
parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en
blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i
juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la
tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No
hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja
no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja
no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?
Cues d'estels
Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o
nit? Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el
moment del dia que més t'agradi, també un poema.
M'agrada la nit, perqué no tenc institut, perqué m'grada la lluna i contemplar les estrelles. perque cuasi totes les nits tnec una visita especial.
FOTO:

POEMA:
Cada dia al caure la nit
dorms amb jo, encare qué
cap de aquelles nits estas dabora jo.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
M'agrada la nit, perqué no tenc institut, perqué m'grada la lluna i contemplar les estrelles. perque cuasi totes les nits tnec una visita especial.
FOTO:

POEMA:
Cada dia al caure la nit
dorms amb jo, encare qué
cap de aquelles nits estas dabora jo.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
Petita llengua
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.
1. Tema del poema
La seva llengua, el amor.
La seva llengua, el amor.
2. Contingut.
3. Resum
defineix que la seva llengua no és algo grandiós, pero si apresiable.
defineix que la seva llengua no és algo grandiós, pero si apresiable.
4. Opinió personal
M'agrada com diu algo grandiós en algo petit i sutil
M'agrada com diu algo grandiós en algo petit i sutil







