dimecres, 22 de febrer del 2017

Ejercicios sintácticos interactivos sobre la oración

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/2sujeto.htm

Exercicis ortogràfics interactius M/N/MP

http://enxaneta.info/activitats/m-n/11/4

Exercicis ortogràfics interactius Tx/ig

http://www.mariainmaculada.es/valencia/recursos/x-ix.htm

Exercicis interactius x/ix

http://www.mariainmaculada.es/valencia/recursos/x-ix.htm

Exercicis ortogràfics interactius g/j

http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/G-J.htm

Entra a n'aquesta pàgina i fes els exercicis.

Essa sorda i essa sonora



Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.








1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas.

1.   Han caçat una llebre / Han casat la Maria.
2.      Una peça d’or / Això pesa molt.
3.      Això és de zinc / Això és un cinc.
4.      Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5.      La caça major / La casa gran.
6.      Una zona verda / Això sona molt bé.

Mots que tenen essa sonora
................................. / ............................................. / ........................................
................................. / ............................................. / ........................................
lletres: (  ) (   )
Mots que tenen  essa sorda
................................. / ............................................. / ........................................
................................. / ............................................. / ........................................
lletres: (  ) (   )  (   )   (   )





2.  Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents.

1.      Les oques de la granja / Les soques dels arbres.
2.      Els sabres del general / Els arbres del parc.
3.      Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4.      Els sobres de carta  / Els obrers de la construcció.
5.      Els savis del país / Els avis del poble.







3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent
Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,
Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a propo de la masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.
so
situació
lletres
sonor
entre vocals
(   )
sonor
en un altre lloc
(   )
sord
entre vocals
(   )  (   )  (   )
sord
en un altre lloc
(   )  (   )







4.  Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades.
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
     colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar, alzina, Teresa, imposar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: nasos; “tros”: trossejar; “mes”: messos; “pis”: pisos; “raça”: raçes; “capaces”: capa.; “arrossos”: arròs; “ros”: rossos; “rus”: rusa; “feliç”: felicitat; “ja traço”: tu traçes; “força”: forçes, forçut.


5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:
1.      La mestresa de la casa no hi era, en aquells moments.
2.      Se sentia una forta xiscladisa al pati de l’escola.
3.      Aquella gent tenia molta enyoranssa del seu país.
4.      S’ha tallat l’emisió per problemes de subministrament elèctric.
5.      Hi havia la temensa que els militars fessin un cop d’estat.
6.      En aquell país no hi havia lliberta d’expresió.
7.      L’alcaldesa va fer tancarels bingos il·legals de la ciutat.
8.      Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festassa.







6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa.
   enyorar→enyorances  
       pedra pedrís 
           corredis→ corredisses
        senyor→senyoràs
        palluç➝pallussos
        trencadís: trancadissos




   7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:

prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)

Exemple: im-press-or: impressor.

1.      Amb l’infix –press-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
2. Amb l’infix –gress-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
3. Amb l’infix –miss-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
8.      D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents.
1.  Ja has posat benssina al cotxe?
2.      Et presento la Teresa, la promes.a d’en Jos.ep.
3.      Cal realitz.ar una explorac.ió a fons de tota la z.ona.
4.      El .zoolèg ha estat condecorat pel pres.ident.
5.      S’ha de col·locar el z.uro a la paret fins el .sòcol.
6.      Quan comen.çes a treballar? –Comen.o avui mateix.
7.      El pi.ssos són cada cop més cars.
8.      Pa.ssa’m dos terro.ssos de .sucre.
9.      L’agre.sor fugí corrents després de fer una gran trencadiss.a.
10.  Tenim l’esperan.ça que aquestes conductes a.socials disminueixin.
11.  Avui parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metgess.a
12.  Va haver d’omplir molta papera.sa per demanar la beca.

9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les frases següents amb la lletra corresponent.



1.      Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it restringit.
2.      S’ha enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.

Normes d’ortografia

Ortografia de la essa sonora
-s- entre vocals -s-: camisa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa… Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi…Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presagi, presumpte, residu
Derivats de dins, fons i trans -dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament -trans-: transitar, trànsit
z- a principi de paraula z-: zebra, zero, zona, zoo…
-z- darrere consonant Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill…
Hi ha algunes paraules cultes que presenten una –z- entre vocals. -z-: amazona, trapezi, ozó, topazi…

Ortografia de la essa sonora
A principi de paraula: s, c s-: sabata, seient, síndria, sucre… Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió, lluïssor…Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança…
c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera…
Entre vocals: ss, c, ç -ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa…
-c-: àcid, facècia, places, recinte…
–ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça…
A final de paraula: s, ç -s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís…
-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç…

dilluns, 20 de febrer del 2017

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.
Anti-crisis

Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.


Dar la cara
(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.

Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

Els dos poemes parlen de la crisi, de que no està molt bé la cosa, que em de esser més positius i seguir endavant sigui com sigui. I que quan tot això desaparegui to ho veurem de un altre color. El primer està escrit en primera persona, i el segon en tercera. I tracten d'un tema d'actualitat, que ara és una de les coses que mes ens preocupen dia a dia. 


2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.
 - La primera estrofa parla de que no fem que la crisi sigui mes difícil del que ja és, que la cosa no està per sorpreses.
- La segona estrofa ens diu que no em de pensar negativament, tot el contrari em de ser mes positius i donar-mos suport els uns als altres, per sortir de la crisi, a on estam ficats. 
- La tercera estrofa, diu que em de dir tot el que pensam, i tenir dret a votar, etc, perquè tenim moltes raons per queixar-mos.
Dar la cara:
- La primera estrofa diu que quan desaparegui la crisi i tot torni al seu lloc, i torni la il·lusió de moltes persones que l'han perduda, després podrà caminar ben tranquil.
- La segona estrofa diu que no hi haurà més tristesa, ni passarà aquesta pena que inunden el seu cor.
- La tercera estrofa, diu que tirar-se avall no val la pena perquè no t'ajudarà, el millor és donar la cara i seguir endavant fen-to el millor possible.





 3. Són positius o negatius? Per què?
 ón positius, perquè tots dos parlen de què em de seguir endavant i no tirar la tovallola i em de ser ben forts.

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011
La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
  • Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
  • Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
  • Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
Recuerda que una buena descripción exige:
  • Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
  • Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
  • Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
la plNTA: FRÍA, SOLA
EL PAISAJE:RESPLANDECIENTE, BONITO
CÉSPED:VERDE, PRECIOSO
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.  
                paisaje natural
    tenemos un paisajenatural, resplandeciente, bonito. Hace mal tiempo, pero el paisaje hace que no le demos tanta importancia. 
de primer plano sale un girasol, amarillo verde y alto. De segundo tenemos un precioso césped, verde tan ilumiando que hace que querramos quedarnos ahí tumbados el resto del día sin hacer nada.
Y tenemos un contraste de fondo precioso de árboles, que viene siendo rojo, amarillo y verde.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.
una cálida tarde de verano, María estaba en el sorprendente césped verde y amarillo,  estaba vestida de su uniforme escolar, un vestido negro de manga corta con sus zapatos preferidos en los que había pintado dos pequeños gusanos comiendo, ella mirando al cielo, sin hacer daño a  nada ni nadie, sin molestar a nadie, tranquila y severa.
3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.
¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Una vez de pequeña venían mis primas Camila, y su hermana pequeña Candela.
Nosotras solas nos divertíamos jugando en mi casa mientras mi madre trabajaba. Yo ahora mismo soy consciente de las cosas que hago, ellas también. Pero en ese momento no me hacía a la idea de lo que importaba. Solíamos jugar con los jabones y suavizantes de la ropa, y cuando llegaba mi madre me regañaba, chillaba incluso se ponía roja, se me hacían nudos en la garganta al verla tan furiosa. Lo lamento

Un poc d'art






 1. Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:
Resultado de imagen de el teleno el maragato de goya
                                 -Qui són els dos personatges centrals?
                                  Fray Pedro  y Pedro Piñero

                                 -Què destaca Goya de la indumentària de les dones?
                                  que les vol pero només per un bén material

                                 -I de la indumentària dels homes?
       
                                 -On és el pintor? Està il·luminat?
                                    El pintor no está il·luminat

 


     1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.
 Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.

    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.

Descobrim personatges importants


 

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.
Ovidi Montllor i Mengual,conegut artísticament com a Ovidi Montllor,  fou un actor i cantautor de la Nova Cançó valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Cantant i poeta

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc,  una crítica a l'obsessió del franquisme per l'ordre, la lluita desigual de l'antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb Toti Soler.

Actor de cinema


Ovidi Montllor en un homenatge a Alcoi.
El 1974, la seua carrera com a cantant i actor de teatre va fer un gir cap al cinema gràcies a la proposta de Francesc Betriu per participar en el film Furia española. I un any després participà a Furtivos, dirigida per José Luis Borau, una pel·lícula que va haver de lluitar contra la censura i que aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica, que hi mostrà una opinió favorable. En pocs anys, amb la participació en La ciutat cremada, L'obscura història de la cosina Montse, Soldados, Companys, procés a Catalunya, La veritat sobre el cas Savolta, La Sabina, La campanada i El nido es va convertir en un dels actors fonamentals de la Transició, representant habitualment el paper de personatges complexes i traumàtics.[12]
Després de l'èxit d'aquestes pel·lícules, el futur d'aquest actor novell semblava esperançador, però les seues següents interpretacions no gaudiren del mateix èxit. D'ací que la seua carrera com a actor de cinema semble no haver rebut el reconeixement que mereixia després de la seua brillant aparició sobtada en la pantalla gran. Els últims deu anys de la seva vida s'apartà del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.


2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.
   dancing girl.
 Un instant, un instant només;
després vindria el tornar enrera,
el meditar després...
Tot un instant, tota una primavera.
És un instant que passa i ja ha fugit;
què hi fa! En el llavi posa
un gust indefinit,
un gust pàl·lid de llet, de mel i rosa.
Ets tu i ella, al voltant la gent, qui sap?,
pell i esperit de tota mena
Damunt del front, cap maldecap;
tots els neguits us ballen per l'esquena.
Ets tu i ella... Tu dius això i allò,
ella somriu i calla,
escolta el teu parlar de llamp i tro,
i et fa l'ullet i xucla amb una palla
el vas de color indefinit,
i fa veure que es torna vermella
i el que suara lentament li has dit
li surt per l'altra orella.
Tu ja hi comptes, però vas endavant;
hi ha la tèbia i suau malenconia
de sentir-se sincer i un xic farsant
Demà, què vols?, ja serà un altre dia
I anar parlant d'amor i passió
i mossegar paraules inflamades,
tot té la seva implícita raó,
i distreu de vegades...
I ella s'ho val: aquelles cames roses
que has vist a l'escenari, i el perfum ;
aquelles cames roses sense noses,
amb tant terrabastall i tanta llum
I aquells grinyol de la cançó ridícula,
fet amb el murri aflautament del nas,
i aquell clotet tan fi de la clavícula,
i aquell or perlejant de sota el braç.
Ja ho sé, no són misteris ni joguines,
són coses que mosseguen i fan mal,
coses divines
que valen mil ferides de punyal...
I tu, pobret, ets home de carn flaca,
i et penses que ets un príncep bengalès
perquè tens tres quartets a la butxaca
i perquè dius sweet heart, my love i yes!


3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.
 Que ja no vol les migues, que ja no li val tenir poc, vol tenir tot i arrassar. 4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.

que també fossi eacotre

dimecres, 15 de febrer del 2017

Sinònims i antònims





1. Fes la sinopsi de la pel·lícula El petit príncep. Acompanya-la d'imatges.


El petit Príncep tracta de una nina un senyó major. La mare i la nina emprendrán un nou viatje, es mudaran a una altre lloc, la nina allà coneixerà a el seu veïnat, un senyo major, on es faràn amics i tendràn una história junts, amb la ajuda del petit príncep. has de llegir-te el llibre.









Lèxic - Els sinònims i els antònims


 

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
guardonat/atorga
 esvaeix/ observa
escassa/dificultats
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

2.  Escriu els antònims de les paraules següents:
       Vendre:comprar
 minvar:aumentar
 arronsar:agrandar
desconnectar:conectar
 empitjorar:millorar
 netejar:embrutar
 desanimar:animar
 oblidar:recordar
 aprimar:engreixar
 descosir: cossir
encendre:apagar
 treure:ficar
 demanar: convidar
 perdre: guanyar
 unir: separar
 disminuir: aumentar
embravir:atemorir
 sortir:entrar
 escalfar: refredar
 aclarir: enfosquir
 baixar:pujar
 vestir:desvestir
 comunicar: Aïllar
negar: admitir
 endarrerir: avançar


 3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

Refranys amorosos

Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga
Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent
Cada ase s'enamora del seu bram
Cada u està gelós de lo seu
Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen
De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull 
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny 
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat favorit
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida
Qui estima, defectes no mira
Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut

 1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors:
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948)[1] és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges[2] i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.[2] Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París.[2] Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem.[3] El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d'un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.[2]
                                                                     
A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                    

     el poema tracta de que ell no es res sense ella, ell no fa res sense ella, si ella no és, ell tampoc.    
                                                                    

 B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? En primera. Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu? És subjectiu, perqué ells está donant la seva opinió respecte a lo que creu

                                                                    

 C. Quin és el tema del poema? L'amor que sent a ella, i el que fa.
                                                                     

D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

 

                                                                  
E. Opinió personal. 
jo sé bé que aqixó es real, que no ets res, si la altre persona no hi es, ho sé perque  jo estic pasant pero lo mateix. És dyur, pero s'ha de superar però costa, molt

                                                          




Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach

Llengua catalana tema 6



                    Cerca informació sobre el que és un reportatge. Quina diferència hi ha amb una crònica? Argumenta la teva resposta.

dimecres, 8 de febrer de 2017


L'Escola mallorquina





   1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.[2]
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre elcatalà i el castellà.Resultado de imagen de escola mallorquinaResultado de imagen de escola mallorquinaImagen relacionada

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

Comentari poema




I TANMATEIX
I tanmateix, 
si no demostram,
ferventment,

que estimam

a qui estimam,

de què serveix fer-ho?
No podem deixar pansir
els sentiments 
en aquest grotesc oblit,
com quan no deixam podrir 
la fruita madura al rebost
i ens la menjam 
perquè no s'acabi de perdre 
del tot.

Que ploguin llavors sinceres...
Antònia Lladonet 
Fotografia:William Kass


1. Penja una imatge representativa del poema.Imagen relacionada
2. Tema del poema. 
estimar a una persona i no dirse-lo
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: ferventment, pansir, grotesc, llavors.
5. Fes un resum del sig
nificat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "grotesc oblit"? Justifica la teva reposta.
7. Opinió personal.