dimecres, 30 de novembre del 2016

Donar-li temps al temps
 El millor mestre, el temps; la millor ciència, la paciència
 El temps és el millor conseller
 És bo saber gastar el temps 
El temps és un gran mestre



1. Fes una redacció sobre com has viscut aquest primer trimestre. Pots explicar com t'has sentit, com l'has viscut, si has fet nous amics o si has consolidat alguna amistat, si has fet la feina suficient, quina és la feina que més t'ha agradat, etc...

Jacint Verdaguer

     

1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer:

               -Any de naixement i mort.

                Naixament: 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana
                Mort: 10 de juny de 1902

               - Resum de la seva vida.

               · Va cursar estudis al seminari de Vic i el 1870 va ser ordenat sacerdot i destinat a la parròquia de Vinyoles d'Orís (Tarragona). Allà el van diagnosticar una malaltia cerebral.
En els anys 1875 i 1876 va ser capellà en naus de la Companyia Transatlàntica, del marquès de Comillas, que viatjaven entre Espanya i l'Havana. D'aquesta època és L'Atlàntida (L'Atlàntida, 1877). En 1876 va ser capellà del palau del marquès de Comillas i poc després va ser nomenat almoiner del mateix. Autor de dos grans poemes èpics: L'Atlàndida, versió mitològica sobre l'origen de la configuració actual dels continents i Canigó (1886), cantar de gesta que, sintetitzant elements històrics, geogràfics, lírics i folklòrics.               - Obres més importants ( en penges una imatge i un resum de cada una d'elles)

En 1886 va viatjar a Terra Santa, on va patir una profunda crisi espiritual. Algun temps després va ser suspès a divinis per alguns polèmics articles en la premsa sota el títol En defensa pròpia (1895-1897).

Garcilaso de la Vega




 
 1. Busca información sobre la vida y obra de Garcilaso de la Vega (época y características). Haz un esquema con todo lo aprendido. 
 Garcilaso de la Vega nació en Toledo entre 1491 y 1503, posiblemente en 1498.3 Fue el tercer hijo de Garcilaso de la Vega (fallecido el 8 de septiembre de 1512, tres días después de otorgar codicilo),
 Garcilaso entró a servir en 1520 al rey Carlos I de España en calidad de contino real.9 Aprendió griego, latín, italiano y francés, así como el arte de la esgrima y a tocar la cítara, el arpa y el laúd.
 Formaba parte del séquito del Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez, II duque de Alba de Tormes cuando Carlos I desembarcó en Santander en 1522. Al año siguiente fue objeto nuevamente del favor real al ser designado miembro de la orden de Santiago y gentilhombre de la Casa de Borgoña,10 organización al servicio de la corona que, junto a la Casa de Castilla, agrupaba a quienes trabajaban más cerca del monarca.


El Renacimiento


Lírica medieval culta

Lírica medieval culta


    1. Busca información sobre la lírica medieval. Explica la diferència entre la lírica medieval culta y la popular.
Literatura mediaval: La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana. 
Diferència entre literatura culta i literatura popular: 

· Deim Literatura popular al conjunt de manifestacions literàries que el poble adopta com a pròpies i en les que, sovint, participa creativament de forma oral. Enfront d'ella, la literatura culta es caracteritza per tenir un autor conegut i per transmetre fonamentalment de forma escrita i la literatura culta, en canvi, sol ser escrita i tenir un autor conegut. Els autors escriuen les seves obres amb intenció que es reconegui la seva autoria i el text es manté generalment sense variacions.
                                   Líricfa mediaval popular



Tirant lo blanc

    1. Cerca informació sobre Joanot Martorell. Explica la seva vida i conta aquell aspecte que trobis més particulars. Època a la qual pertanyia? Característiques?

    2. Comenta la seva gran obra Tirant lo blanc. Penja al teu blog tota la informació que trobis, en fas un resum i copia'n un fragment. Explica les característiques de l'època medieval en aquest fragment i el contingut.
 












dimecres, 23 de novembre del 2016

El petit príncep

Aquí teniu un fragment del llibre El petit príncep. Esper que vos agradi i vos faci meditar. Reflexionar sobre el que és realment important en aquesta vida i adonar-nos de si ho tenim oblidat. Després el podeu incorporar al vostre blog amb un comentari personal com a introducció. Aquest llibre no vos el podeu perdre! També cerca informació sobre el seu autor i sobre el mateix.



EJERCISI: és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El Petit Príncep i la Guineu.

“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.
 EJERCISI: