Sinònims i antònims

1. Fes la sinopsi de la pel·lícula El petit príncep. Acompanya-la d'imatges.
El petit Príncep tracta de una nina un senyó major. La mare i la nina emprendrán un nou viatje, es mudaran a una altre lloc, la nina allà coneixerà a el seu veïnat, un senyo major, on es faràn amics i tendràn una história junts, amb la ajuda del petit príncep. has de llegir-te el llibre.
Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:
guardonat/atorga
esvaeix/ observa
escassa/dificultats
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03
2. Escriu els antònims de les paraules següents:
Vendre:comprar
esvaeix/ observa
escassa/dificultats
Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03
2. Escriu els antònims de les paraules següents:
Vendre:comprar
minvar:aumentar
arronsar:agrandar
desconnectar:conectar
empitjorar:millorar
netejar:embrutar
desanimar:animar
oblidar:recordar
aprimar:engreixar
descosir: cossir
encendre:apagar
treure:ficar
demanar: convidar
perdre: guanyar
unir: separar
disminuir: aumentar
embravir:atemorir
sortir:entrar
escalfar: refredar
aclarir: enfosquir
baixar:pujar
vestir:desvestir
comunicar: Aïllar
negar: admitir
endarrerir: avançar
3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.
3. Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.
a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.
Refranys amorosos
Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.
Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats
Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga
De
l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una
recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del
desamor, dels enamorats...
A casar ni a recules s’hi pot anar
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
Allà on hi ha amor, no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor comprat, dona'l per venut
Amor de boig, vós per altre i jo per vós
Amor de Carnestoltes, amors de revoltes
Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler
Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u
Amor fort dura fins a la mort
Amor gran venç totes les dificultats
Amor i senyoria, no volen companyia
Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut
Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment
Amor sense patir, això no pot ser
Amor, amb amor es paga
Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps
Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer
Amors i juraments se'ls endú el vent
Cada ase s'enamora del seu bram
Cada u està gelós de lo seu
Cal educar per amor i no per temor
Cap on el cor s'encamina el peu camina
Casar-se no es sols portar el ram
Cor apassionat no vol ser aconsellat
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar
De mal d'amor, els metges no en curen
De sembrar i casar, consells no vulguis donar
De tant que et vull et trec un ull
Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs
El boig té judici i l'enamorat no té seny
El cor no parla, però endevina
El llamp i l'amor cremen el cor
El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria
El sentiment agut és mut
Els amors passen, els amics queden
Els primeres amors són els millors
Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat favorit
Festeig llarg, parent de la mort
Herència forta, casament en porta
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
L'amor el va pintar un cego
L'amor és com la lluna, si no augmenta minva
L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat
L'amor sempre té excusa
L'amor tot ho perdona, menys l'engany
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell
Mans gelades, enamorades
Ni abril sense flors, ni joventut sense amors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja
Per mal casar, val més a ca-seva estar
Quan em mires i et rius, senyal que em vols
Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra
Qui bé ama, tard oblida
Qui estima, defectes no mira
Qui té amor, no dorm
Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans
Si vols que et vulguen, fes-te voler
Val més ser amat que temut
1.
Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació
sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i
llavors:
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948)[1] és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges[2] i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.[2] Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París.[2] Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem.[3] El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d'un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.[2]
A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
el poema tracta de que ell no es res sense ella, ell no fa res sense ella, si ella no és, ell tampoc.
B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? En primera. Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu? És subjectiu, perqué ells está donant la seva opinió respecte a lo que creu
C. Quin és el tema del poema? L'amor que sent a ella, i el que fa.
D. Analitza'l formalment com tu ja saps.
E. Opinió personal.
jo sé bé que aqixó es real, que no ets res, si la altre persona no hi es, ho sé perque jo estic pasant pero lo mateix. És dyur, pero s'ha de superar però costa, molt
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948)[1] és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges[2] i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó.[2] Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.
Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París.[2] Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem.[3] El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d'un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.[2]
A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
el poema tracta de que ell no es res sense ella, ell no fa res sense ella, si ella no és, ell tampoc.
B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? En primera. Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu? És subjectiu, perqué ells está donant la seva opinió respecte a lo que creu
C. Quin és el tema del poema? L'amor que sent a ella, i el que fa.
D. Analitza'l formalment com tu ja saps.
E. Opinió personal.
jo sé bé que aqixó es real, que no ets res, si la altre persona no hi es, ho sé perque jo estic pasant pero lo mateix. És dyur, pero s'ha de superar però costa, molt
Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluis Llach
dimecres, 8 de febrer de 2017
L'Escola mallorquina
1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'Escola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.[2]
Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre elcatalà i el castellà.
2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.
Comentari poema
I tanmateix,
si no demostram,
ferventment,
que estimam
a qui estimam,
de què serveix fer-ho?
No podem deixar pansir
els sentiments
en aquest grotesc oblit,
com quan no deixam podrir
la fruita madura al rebost
i ens la menjam
perquè no s'acabi de perdre
del tot.
Que ploguin llavors sinceres...
Antònia Lladonet
Fotografia:William Kass
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
estimar a una persona i no dirse-lo
estimar a una persona i no dirse-lo
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4.
Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el
significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
ferventment, pansir, grotesc, llavors.
5. Fes un resum del sig
nificat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "grotesc oblit"? Justifica la teva reposta.
nificat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "grotesc oblit"? Justifica la teva reposta.
7. Opinió personal.
.jpg)




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada