El camí de la felicitat

Em
fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme
perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del
fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva.
Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat.
Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha
trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i
perquè apareix i desapareix sense explicació.
Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca
constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la
il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és,
normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense
avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria,
manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol
durar poquet i no sol ser del tot real.
Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols
i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de
respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una
interrogació retòrica: -Qui sap? Però amb el pas del temps i, amb la
maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la
felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen
tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar
perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia.
Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a
altres, i això fa que en el món hi hagi persones felices i persones
infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a
causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona
inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa,
incapaç de valorar els petits detalls, necessitada de viure
experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I
dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha
de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí
cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a
l'illa.
També hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera
una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat.
Però pens que l'actitud d'aquesta persona i la manera de viure les
coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi
posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense
problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de
superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè
en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables
de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.
Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu
dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites
coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill,
compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar
per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir
un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada,
anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família,
una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent,
cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes
d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la
meva existència i a fer-la més feliç.
Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que
la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un
fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi
negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però,
precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes
grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un
equilibri i aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.
Finalment podria dir que per ser feliços...
La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:
Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.
- Una actitud positiva davant la vida.
- Habilitats socials i de comunicació.
- Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
- Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
- Consciència de viure i gaudir de cada instant.
- Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
- Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
- Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
- Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.
Au idò, a ser feliços
Antònia Lladonet
1. Fes un resum d'aquest text.
Aquest text es tracta de la suposadament felicitat. Qualque cosa que sempre la cercam i ens pasam la vida averiguant el que és. pero aixó es una cosa que no la hem de cercar, això ve, sense cercar-la. tenim la esperansa de que algún dia la trobarem.
La felicitat ve i se en va sense deixar explicació alguna, i quan no la tenim ens sentim malament. avegades creim que aquesta cosa anomenada felicitat la trobam davora de qualcú del mateix sexe o oposat, perqué creim que cuan qualcú mos plena ens sentim ve, pero avegades aquestes persones sen van, i tornam a caure, aixío qué amic meu, no cerquis la felicitat, perqué la tens dins de tu.
2. Quin és el tema principal?
La felicitat.
3. A quines conclusions s'arriba en el text?
Que no em de anar cercant la felicitat, quan arriba, arriba. I cuan la teninm, la hem de aprofitar.
4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?La felicitatés alló que trobam de casualitat. La felicitat es tot, és el 'Bon dia, amic' de qualcú, és el somriure de una companya de clase, un 'estas millor? No li fasis cas, jo estic amb tu'. La felicitat es la familia, els amics, no em de estar malament, em de aprofitar el temps, que es la única cosa que no recuperarem mai.
5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.
Sí. sempre som feliç, tenc familia, amics, bona salut...
el que pasa quer a vegades no em sent-ho bé. I em poss-ho nirviosa. No m'agrada xerrar d'aixó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada